dilluns, 21 de març del 2011


Disciplinadament abatuts,
capcots i avergonyits, a voltes.
Clavícules de temps i de temors,
acabem trobant refugi
en l'anvers i l'ombra d'una mà
-genuïna i dolça-
que amolla poesia.

11 comentaris:

  1. l'ombra d'una mà sempre serà un bon refugi..

    ResponElimina
  2. Amollem poesia
    per emmirallar-nos
    en reflexos profunds.
    Jo en la teva aigua
    m'hi reconec sempre.

    ResponElimina
  3. Sort qeu sempre hi ha una bona mà, malgrat que a algú li sobren totes dues, ja sé que no és poètic, però algú ho havia de dir...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Mira l'espill de l'aigua, potser els records es faran presents, i un desitg, un bon dia.

    ResponElimina
  5. Estrenyo aquesta mà per tal de sentir la dolcesa. M'aclapara el seu reflex.

    ResponElimina
  6. Mirall amb mà,
    vidre fons a l'esguard...

    ResponElimina
  7. Sempre trobarem en els nostres somnis una mà que ens acaroni,que ens doni tendresa, o potser només serà l'ombra d'un record...
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Mirall a l'aigua
    les paraules ballen...
    Escolten i callen
    el vent, el sol...
    No cal donar consol
    El poema porta PAU,
    la ma senyala AMOR.
    ................. Anton.

    ResponElimina
  9. les mans sempre han estat el refugi de la pau i de la poesia

    ResponElimina
  10. És preciós fanaleta... Trobar refugi en una mà que amolla poesia...
    Bonic, tendre i acollidor...

    Una abraçada molt gran en aquest dia tan especial...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons