He entrat al laberint per perdre’m
per trobar l’arrel, el moll d’una mirada
d’aquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els d’un altre.
Per perdre’m en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes.
Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que són les d’aquell pis
on torno ulls clucs de matinada.
Només per poder ser un altre.
Joan Vigó
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Només per poder ser un altre
ResponEliminafaria tots els camins
navegaria oceans
i volaria horitzons.
I és dins del laberint o ens adonem de les mil sortides... qui no hi entra no ho sap!
ResponEliminaPortes barrades
ResponEliminai claus amb brodats...
només per poder ser un altre... em perdria dins el laberint..
ResponEliminanomés per poder ser un altre... em perdria dins el laberint..
ResponEliminaJo també m'hi perdo.
ResponEliminaGràcies, Joan, per la poesia!
Esent l'HOME que ets
ResponEliminano et perdràs pel laberint,
tens de guia ton cervell,
l'Amor a dins del pit.
................. Anton.
No et rendeixis, continua pel laberint i al final, segur que trobes aquests ulls que tu voldries i que són d'un altre...
ResponEliminaLa primavera te'ls portarà.
M. Roser
ens retrobem, doncs, donant voltes pel laberint a la recerca de nosaltres mateixos.
ResponEliminaPortes barrades
ResponEliminaprincipi d'una nova matinada...