Aigües de primaveraque degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una triste fotja clara
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins,
ai fresa de les escumes,
Com mou el fullam dels pins!
Com solgen ,les flors novelles!
Com dringuen aquets matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins;
" L'un molia or i plata,
l'altre perles i robins,
l'altre l'amor de les dames
que captiven els fadrins".
Desgela l'hivern i entra nova sava primaveral!
ResponEliminaEl soroll del riu et desvetllarà i sentiràs la vida.
ResponEliminaCom dringuen aquests matins!
ResponEliminaDe blancs i grocs
als vessants de muntanyes.
De tallarols amagats dins dels brucs.
Dringuen de llums
i de mots i de riures.
Dringeun la vida, aquests matins.
El teu poema, resum de tots els canvis destacionals, m'ha recordat un que guardo de quan era petita.
ResponEliminaUna estrofa deia així:
El cel és blau i serè,
l'ambient sembla tot de festa;
és perquè després del fred,
ha arribat la primavera!!!
talment sembla una rondalla antiga.
ResponEliminaM'has fet recitar-lo en veu alta, Pakiba!
ResponEliminaUna preciositat de drings i moviments!
Bon vespre poètic!
Ai l'amor a la primavera, els joves, les dames i els fadrins...
ResponEliminaHa quedat un dia de la poesia precios.
ResponEliminaGràcias de tot cor.
Un fort petó