com les cartes després de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran.
M'esmicolo com els càntirs que besen el sòl
com la terra que llaura el pagès
com la carta que no hauríem volgut rebre mai.
M'aixoplugo com les orenetes a les oliveres
com l'infant a la falda de la mare
com la noia a l'esguard del seu amant.
M'omplo com la riba quan el mar l'abraça
com els jardins de flors a la primavera
com les il·lusions al principi d'una història.
Vinc a arreplegar-me, esmicolar.me i aixoplugar-me, mentre m'omplo de la teva mirada poètica.
ResponEliminaBon dia ple de poesia, Guspira!
Una abraçada!
Aquest inici de primavera ens aixopluga amb dolçor de poesia.
ResponEliminacompendi de serenor i vida...
ResponEliminaFeliç poesia!
Però mica en mica t'obres perquè ve la primavera i això ens ha permès compartir poesia a Alcanar! M'ha encantat haver-te conegut, Guspira!
ResponEliminaEl principi d'aquesta història és molt bonic,mi veig reflectida, segur que el final serà igual de meravellós...
ResponEliminaM. Roser
ai els principis.... sempre tan bons...
ResponEliminaLes il·lusions del principi d'una història, que sembla que mai no poden durar.
ResponEliminaPenso que belles, no importarà tant si duren les il·lusuions o no.
un poema ple, com l'esclat de vida de la primavera.
ResponEliminaFanaleta, moltes gràcies! Jo estic encantada d'arreplegar-te, d'aixoplugar-te i d'esguardar-te amb aquesta mirada poètica.
ResponEliminaQue acabis de passar molt bon dia de la poesia!
Una abraçada, guapa!
Montse, i que ens aixoplugui tota la primavera i que no falti mai la poesia...
Isabel, gràcies! I feliç dia per a tu, també!
Cèlia, guapa! A mi també em va agradar molt poder-te conèixer, compartir paraules, mirades, poesia, sepieta i fideuà! jeje
Una abraçada molt i molt gran!
M. Roser, moltes gràcies! esperem que el final sigui molt millor...
Gràcies per les teves paraules!
lolita lagarto, els principis no s'haurien d'acabar mai...
Carme, m'agradaria que duressin per sempre, però ja se sap...
Que acabis de passar molt bon dia!
Joan, gràcies per les teves paraules. I tant de bo la vida sigui sempre un esclat de primavera...
m'omplo com la riba
ResponEliminaquan la mar l'abraça
gràcies estimada
De res, estimat! :)
ResponEliminaQued duri la il·lusió
ResponEliminaque es compleixi el desig
que floreixi el neguit
que esclati l'Amor
AH, poeta que vius
de les paraules el riu
continua teva història
records nets, memòria
de primavera en ton niu.
.............. Anton.