dilluns, 21 de març del 2011

Principi d'una història

M'arreplego com les fulles caigudes a la tardor
com les cartes després de la partida
com els escrits desencisats que mai es llegiran.
M'esmicolo com els càntirs que besen el sòl
com la terra que llaura el pagès
com la carta que no hauríem volgut rebre mai.
M'aixoplugo com les orenetes a les oliveres
com l'infant a la falda de la mare
com la noia a l'esguard del seu amant.
M'omplo com la riba quan el mar l'abraça
com els jardins de flors a la primavera
com les il·lusions al principi d'una història.

12 comentaris:

  1. Vinc a arreplegar-me, esmicolar.me i aixoplugar-me, mentre m'omplo de la teva mirada poètica.
    Bon dia ple de poesia, Guspira!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Aquest inici de primavera ens aixopluga amb dolçor de poesia.

    ResponElimina
  3. compendi de serenor i vida...
    Feliç poesia!

    ResponElimina
  4. Però mica en mica t'obres perquè ve la primavera i això ens ha permès compartir poesia a Alcanar! M'ha encantat haver-te conegut, Guspira!

    ResponElimina
  5. El principi d'aquesta història és molt bonic,mi veig reflectida, segur que el final serà igual de meravellós...
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Les il·lusions del principi d'una història, que sembla que mai no poden durar.

    Penso que belles, no importarà tant si duren les il·lusuions o no.

    ResponElimina
  7. un poema ple, com l'esclat de vida de la primavera.

    ResponElimina
  8. Fanaleta, moltes gràcies! Jo estic encantada d'arreplegar-te, d'aixoplugar-te i d'esguardar-te amb aquesta mirada poètica.
    Que acabis de passar molt bon dia de la poesia!
    Una abraçada, guapa!

    Montse, i que ens aixoplugui tota la primavera i que no falti mai la poesia...

    Isabel, gràcies! I feliç dia per a tu, també!

    Cèlia, guapa! A mi també em va agradar molt poder-te conèixer, compartir paraules, mirades, poesia, sepieta i fideuà! jeje
    Una abraçada molt i molt gran!

    M. Roser, moltes gràcies! esperem que el final sigui molt millor...
    Gràcies per les teves paraules!

    lolita lagarto, els principis no s'haurien d'acabar mai...

    Carme, m'agradaria que duressin per sempre, però ja se sap...
    Que acabis de passar molt bon dia!

    Joan, gràcies per les teves paraules. I tant de bo la vida sigui sempre un esclat de primavera...

    ResponElimina
  9. m'omplo com la riba
    quan la mar l'abraça
    gràcies estimada

    ResponElimina
  10. Qued duri la il·lusió
    que es compleixi el desig
    que floreixi el neguit
    que esclati l'Amor
    AH, poeta que vius
    de les paraules el riu
    continua teva història
    records nets, memòria
    de primavera en ton niu.
    .............. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons