foto: Joan
Subtilment, la llum esclata.
Potser l’ànsia d’escalfor
ha generat el desfici,
potser massa fred
o massa foscor,
potser l’ànsia de color
que tenia l’aire gris...
Finalment, tot és possible:
Amb tota la força
la vida reneix
des de la boira.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Que reneixi per sempre...
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge
Les subtileses penetren a poc a poc fins que esclaten per renéixer! Bona diada poètica!
ResponEliminaTot aquest despertar de colors, ens fa creure que tot és possible.
ResponEliminaDes de la boira,
ResponEliminaaguditzem els sentits
per percebre qualsevol
llum amagat
en la llunyania.
L'inici d'un nou periode en el temps..és com obrir la finestra i, de sobte, t'adones que ja és de dia
ResponEliminai tot brilla amb una llum especial...
M. Roser
Només de llegir-te em desemboiro, Joan.
ResponEliminaLa teva poesia sempre és un regal.
El vel de boira s'esvaeix quan la llum el traspassa...Tot reneix, sense cap dubte.
ResponEliminaQue esclati la llum, l'esclafor i els colors!
ResponEliminaUns versos plens de llum.
la vida reneix.. l'impossible també..
ResponEliminala vida reneix.. l'impossible també..
ResponEliminala subtilesa de la llum fa que esclati la vida.
ResponEliminaUn poema que il·lumina.