Rob Dobi
Plora
la mar
arena fina
llàgrimes de somnis
que mai no seran,
de lluny
.
.
.
un lladruc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tristesa al Japó. Un bon gest que li hagis afegit un polsim de poesia, que desentel·li les llàgrimes de tants somnis.
ResponEliminaUna abraçada, lolita.
De lluny
ResponEliminallàgrimes
dels núvols més tristos
sobre el món desolat.
Plora el cel irradiat...
ResponEliminaEl mar ha engolit vides i somnis,
ResponEliminasobre aquest món desolat,
costa trobar l'esperança.
El mar que sovint ens fa somniar, de vegades s'endú fins i tot els records, encara que no siguin tangibles.Només un lladruc... Però és reconfortant veure que hi ha gent que arrisca la vida per salvar la dels altres...si que hi ha esperança.
ResponEliminaM. Roser
Plora la mar i plora el cel...
ResponEliminaPlora la mar i la terra la plany. I continuaran havent-hi primaveres. I alguns somnis seran.
ResponEliminaTot és fi, la sorra, els somnis perduts, la subtilitat del bell poema.
ResponElimina