Millet
Les paraules esclaten perquè és la poesia
perquè és la primavera
perquè res no pot véncer la flor ni la cançó.
I deixarem la vida penjant d'un fil si cal
i ens voldran exiliats dels nostres pensaments
i ens prendran el descans, potser, com aquell Comte
pel desert de la nit vagarem entre flames
i el món... el món ja no sabem si serà món.
Però l'esclat retorna
sempre la veu dels versos s'alçarà poderosa
sempre hi haurà pastores per cantar una cançó.
Sempre hi haurà pastores per cantar una cançó.
ResponEliminaI el món es fa més bell
i la nit menys obscura.
Cercarem pastores que cantin
i ens farem pastores que canten.
que esclatin les paraules sempre,fins quan el món no ho sigui..
ResponEliminaVivim perquè som esclat de poesia!
ResponEliminaDes del far.
onatge
que no ens falti un esclat de poesia. Un tant sols?
ResponEliminaInici d'un altre esclat poètic!
ResponEliminaQui millor que tu per donar l'inici d'aquest esclat!
ResponEliminaCantarem!
Que cantin poderises, les veus dels poetes!
ResponEliminaCançons de poetes
ResponEliminaamb el ritme als mots...
Sempre hi haurà versos, sempre hi haurà cançons, sempre tornarà la primavera...
ResponEliminaM. Roser
La pastora canta
ResponEliminai els bens edscolten melodia,
garbeixa l'alegria,
el dia avui s'encanta
en l'Amor a la POESIA,
en la PAU que ella decanta.
...................... Anton.
sempre hi ha algú que manté encesa la flama.
ResponEliminaI l'esclat de paraules converteix un dia qualsevol en poesia...
ResponElimina