Abans de néixer
ja escoltava paraules;
les de la mare,
el pare, àvia, padrins.
Així que vaig néixer
la descoberta del
món de les paraules.
I m’acompanyen
des de sempre,
em són el caliu
pel fred, la llum
pel somriure,
la carícia en
la solitud, la música
per les llàgrimes,
són el viatge
al meu interior,
i quan floreixen
amb fruit de poema,
i la flama quan
tot s’apaga...,
i es trempen a la
fornal de la lluna.
Paraules a l’enclusa
de viure, i forgen diàleg,
esdevenen petjada
de passat i present,
i quan callen
desvetllen els llavis
adormits en el silenci,
són batec en
el cor trencat...
Paraules,
elles fan l’estel
que ens eleva,
són la llibertat
de pensament,
l’aire per l’ofec,
la flor en el comiat,
l’almívar pel dolor,
la besada en
la profunditat.
Paraules
a la tendresa
a la ferida
de tall obert,
són el pa a la
taula de tots els sentits.
Paraules
a la rima
entre cos i cos,
paraules
al poema de les mans,
al silenci amb
veu pròpia,
una guspira de vida,
la llum en la foscor.
Paraules
al vaixell de paper,
a l’altar de la vida,
a les arrels,
camins d’unió,
abraçades amb accent,
el dictat de la memòria,
testament de sentiments,
el tacte de les idees...
Sense paraules em faltaria la vida, l’aire, el sol i la lluna. Són la sang del pensament, l’abraçada entre persones, també són la “guerra” entre els sords de pensament i de cor... No em sé imaginar un món sense paraules, Elles són la gran Dida d’Itineràncies Poètiques, el pont de l’amistat, el compartir el fruit de cada sembrat... Paraules...
Des del far una gran abraçada sense paraules...
No m'imagino un món sense paraules...
ResponEliminaSempre han de quedar-nos les paraules per evitar el silenci, la mudesa, per evitar callar quan toca parlar.
ResponEliminad.
Que fariem sense paraules...n'hi ha de molt boniques que ens fan sentir bé. Però entenc el teu missatge. Si avui la primavera ha despertat el mar(és el meu poema), des del far ens pots fer arribar una salutació amb la remor de les ones, que amb la màgia de la seva escuma blanca ens diuen hola...
ResponEliminaM. Roser
El tacte de les idees
ResponEliminapot ser dur
pot ser sagnant.
Només serà suau i
agradable a les mans
si les idees es toquen
a través dels dits
de les paruales
els poemes són el fruit de les paraules, quina gran imatge!
ResponEliminaUna abraçada, Onatge.
ResponEliminaN'has fet vida de les paraules. Una abraçada.
Sempre són caliu i companyia, onatge!
ResponEliminaUna abraçada que arribi al teu far!
Després de llegir els teus versos et desitjo de tot cor que mai et falti la paraula ...
ResponEliminaBona nit Onatge.
Paraules com les teves, amb multitud de formes i de colors...Que volin lliures i ploguin sobre els nostres cors.
ResponEliminaUna abraçada!
Les paraules ens apropen, ens descobreixen, ens enamoren, ens entristeixen, ens diverteixen, ens acompanyen, ens abriguen, ens resguaden, ens ensenyen, ens acaricien, ens transporten, ens encenen, ens enceguen, ens abracen, ens atrapen, ens adormen, ens alliberen, ens transporten, ens paral·litzen, ens vesteixen, ens despullen...
ResponEliminaM'agrada trobar el tacte de les teves idees. M'agrada collir el sembrat de paraules teves...
Bona nit plena de poesia!
parole, parole, parole..
ResponElimina