La margarida,

SOMNIS DE LES FLORS

La margarida, 

m'estima no m'estima...

La violeta, 

un flascó d'essència...

El narcís,

un llac per mirall...

El clavell, 

uns ulls negres...

L'orquídia, 

el primer ball...

El nenúfar, 

la verdor de l'estany...

La rosella,

blauets per companys...

El lliri, 

una mà innocent...

La gardènia, 

música de  bolero...

La ginesta, 

un raig de sol...

La rosa, 

l'estimat a qui regalar-se.

I la camèlia, amb què deu somniar?

En ser una dama, sota una pamela!

M. Roser Algué Vendrells ( Seguint els somnis de tothom...)

Brodaré

Brodaré cada paraula d'amor perquè t'arribi,
emmarcant cada silenci amb la bellesa dels mots.
L'amor serà com la roba més suau i més fina
embellida amb brodats i amb puntes de coixí.
Si t'explico històries, totes porten dins un t'estimo,
quan t'escric un poema, a cada vers hi ha el desig.

Com Kundera

L'amor sense paraules,
un amor que no podrà ser mai
si no el brodes.
Les històries sense amor,
aquell sentiment
que no és llegit
com pertoca.

L'intèrpret no pot resistir
la veu del poeta,
el poeta no resisteix
aquell intèrpret
captivat per ell.

De l'amor sense paraules

De l'amor sense paraules, què en sabem!
Somnis dins de butxaques esparracades,
fils tibants entre cadires a banda i banda
d'una taula mal parada amb ganivets.
Somnis que has recreat en històries dites
amb la mirada extraviada al teu espill.

Alícia sense pressa, del barret treus conills
de colors esvaïts, fredes mirades pàl·lides.
De les històries sense amor, plego al teu lllit
un rastre com de llàgrimes seques, escalf
que es dissipa en la broma grisa dels matins
                    d' on han fugit tots els teus sols.