Brodaré cada paraula d'amor perquè t'arribi,
emmarcant cada silenci amb la bellesa dels mots.
L'amor serà com la roba més suau i més fina
embellida amb brodats i amb puntes de coixí.
Si t'explico històries, totes porten dins un t'estimo,
quan t'escric un poema, a cada vers hi ha el desig.
la paraula, agulla que broda... en l'amor si no tenim agulla, sols de silencis...no expressarà el seu voler... ai, la crossa del diàleg !! Llaurar la terra sols amb la mirada, el gest, el... Qui sabrà de l'espontaneïtat de la veu... ? Anton.
ResponEliminaJo no sabria expressar l'amor d'una altra manera... sense les paraules i la veu se'm faria molt difícil qualsevol altra expressió.
EliminaHe fet un comentari a l'Helena abans de llegir el teu poema. Hem coincidit en la comparació de l'amor amb les puntes de coixí.
ResponEliminaTotes dues sou bones brodadores... de paraules.
Les puntes de coixí, són una filigrana que ens posa el llistó molt alt quan volem comparar-les amb els gestos o les paraules d'amor.
EliminaGràcies, Xavier!
Un poema d'un romanticisme molt delicat...Estaria bé buscar totes les paraules que es refereixen a l'amor i fer-ne un preciós brodat ple d'històries de moments viscuts amb la persona estimada...
ResponEliminaQue bonic, això que dius... una molt bona idea...
EliminaQuina raó té en Xavier : ets bona brodadora de paraules.
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa!
EliminaAquest brodat t'ha quedat preciós.
ResponEliminaMoltes gràcies, Imma!
Elimina"Quan t'escric un poema, a cada vers hi ha el desig", és un final tan bo com "al darrer vers sereu vençut", que diu Cyrano..
ResponEliminaUau! quina comparació! Moltes gràcies, Helena!
EliminaExcel·lent imatge, la dels brodats, que s'origina en el poema de l'Helena i desenvolupes aquí amb costura fina i art subtil. El joc continu del sentiment i la seva expressió... No sé si els sentiments humans serien el que son sense la capacitat de ser elaborats -i transmesos- en el discurs verbal. (Aposto que no).
ResponEliminaJo també aposto que no, o al menys jo individualment, no em veig capaç de desenvolupar-los, en tota la seva capacitat i esplendor, sense el discurs verbal.
EliminaCrec que tant històricament (no sé pas si és la paraula adequada) com individualment, sense posar en paraules els sentiments, o sigui, sense haver-los transmès per aquest canal, els sentiments serien diferents i els viuríem diferents de com els vivim. El llenguatge crea realitats.
Brodes de tal manera que ens tens a tots enfilats.
ResponEliminaGràcies, bonica!
EliminaM'enduc el silenci a la quietud. :-)
ResponElimina