Ara que el mar és en calma

Ara que el mar és en calma,  

estimem-nos fins l'extenuació.

Quan trobem la tramuntana de cara,

el port serà més a prop.

Digues, foll: -Qui sap més d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e llanguiments? Respòs, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixença.

Ramon Lllull

Paraules vedades

Encimbellat en escala d'ivori
sobrer de paraules llausangeres
l'amat, soberg, les vedà a l'amic
i aquest, devot, enamorat de mena
restà assegut al sòcol del silenci
en la quietud i el temps prudent
i en hores calmes, calladament alçava
els ulls amorosits envers l'amat
i esguardant-lo silent s'aconhortava. 

Vedar...

Li vedares les paraules, amat,
quan més les havia de menester.
I l'amiga no podia saber on eres, ni que pensaves.
No hi eres amic, no hi eres amat.
Només ella era, amant, que esperava,
amb desesperança i solitud.
No és aquest el silenci de la pau,
No és aquest el silenci de l'amor.
Van retornar els mots un dia,
però ja res no va ser igual.
El seu amor va persistir perquè era ver.
Amor d'acolliment,
amor de compassió,
amor, amor...
d'isolament sí, amor sense retorn.

Paraula vedada

Paraula vedada, venes dels mots encesos
amb benes et conforto, amic, amiga
les ferides de l'amor obertes
que couen , curen, consols de cotofluix
pells badades ....amor, amistat sempre.

Amic e amat

Vedà la paraula l'amat a son amic, 
e aconsolava's l'amic en l'esguardament de son amat.

Ramon Llull

Follia, sempre...

Quina follia vull?
Quina follia trio?
No vull la vostra follia d'incomprensió,
de judicis, d'escarni.
Vull la meva, perquè és la meva.
Follia d'amor, sí,
que m'apropa a l'amat sense mesura.
Follia d'amor
que em té l'ànima assolellada.

Follia malgrat tot

¿qui sinó foll d'amor empaita dolçament el seu amic
estimat o la seva amiga aimada?
 mentrestant els qui no en saben
d'estimar ....s'arrenquen els cabells
i es capbussen , malgrat tot també folls
 al mar de l'escarni sense carn
descarnadament sense gota d'amor.

Retrets

Si sabésseu estimar tant com jo, si comprenguésseu quan sublim, quan grandiós és amar, no esmerçaríeu el vostre tedi i les vostres paraules infames a menysprear allò que comporta el suprem patiment i el goig suprem, ço que ens fa, homes i dones, els més grans car als ulls de l'Amat, i als de l'univers sencer, res no hi ha de més poderós que l'amor.

Amic e amat

Escarnien e reprenien les gents l'amic per ço cor anava com a foll per amor. 
E l'amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.

Sagetes d'ira

L’ira, fill meu,  és com sageta

que llences amb els ulls embenats,

fereixes al objecte de la teva ira,

mes en tu mort la magnanimitat.

No és d’home sensat malbaratar

l’ honor en tals excessos, ni perdre

l’ànima per aquest pecat,

que és home foll l’home aïrat.

Doctrina pueril...

Infant estimat,
aquest mal que et fa
la teva ràbia de quan t'enfades,
és com un petit monstre
que només tu t'has inventat.

Et fa oblidar
de l'estimació pels teus amics
pels teus germans.
I no és a ells que fas mal, com voldries.
És a tu mateix que et fereixes 
i plores, més encara que ells, 
perquè el teu monstre inventat, és en tu.

Calma't, infant,
somriu i canta...
i veuràs com el monstre desapareix
i després...
juga i riu i salta i corre i estima.
No hi ha monstre que resisteixi el teu riure

El brià de la ràbia

La ira que encega ira
apaga el foc del cor
i el fa torna pedra ...

Torna prest amor
posa blanor al roc
el brià de la ràbia
s'esvanirà

Doctrina pueril - Ira - Ramon Llull

"Fill, no sies sotsmès a ira ne li obeesques con est mogut a ira; car ira abcega los ulls del entenimente e fa a hom ahirar so que deuría amar, e ira fa los homens parlar com folls e fa los metre en perill de perdre aquest mon e l altre."

Doctrina Pueril
Cap. 66. De ira

Llueixo als ulls

No vull perdre ni un segon de l'honor d'estimar-nos.

Faci sol o faci pluja, amb huracà o amb calma,

en mig del silenci o embolcallats de mots i de versos.
En la distància o en la  més íntima proximitat.

Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats.
No hi ha més gran deshonor, que llençar la vida.
Llueixo als ulls, tot l'honor d'estimar-vos.

Com una estrella

La major glòria i el més gran honor

és l’amor que sento.

Com una estrella ho porto escrit al front.

Si del pensament esborrés el meu amat,

vergonya i deshonor

càstig serien a la meva infidelitat.

Com la boira ...

L'amic i l'amat

s'estimen, sense adonar-se

que en fer-ho s'honoren.

No es demanen res més.

Sobre honor i deshonor

I es digué l'Amic, immers en ses cogitacions:
Quin és l'honor major per a un hom
si no és amar i honorar l'Amat?
Només el desamor i l'oblit
ens porten deshonor.

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.