diumenge, 27 de juny de 2021

Blog en pausa


Benvolguts amics i participants de les Itineràncies,

Un blog inactiu és un problema i molt més si hi ha tants autors com som nosaltres aquí. S'omple de comentaris spam, hi ha errors de publicacions, etc...

Com que ara no està l'ambient dels blogs com per continuar fent "Rodes poètiques"  ni col·laboracions de cap mena, he decidit amagar tots els posts, deixar només el darrer de l'última "Roda" que vam fer, només per recordar que el blog existeix i per saber que encara guarda tot el seu tresor poètic.

He anul·lat tots els permisos als autors del blog. Si mai el tornem a engegar, ja tornaré a donar permisos als participants del moment i no pas a tots  “antics”  que  hi havia, que eren molts.

M'agradaria pensar que algun dia el tornarem a engegar, però no hi crec gaire. Hem pasat unes estones excel·lents  jugant amb els versos i això ja no ens ho prendrà ningú.

Moltíssimes gràcies a tots i disculpeu aquesta decisió,  però m'ha semblat que era la millor.

Una abraçada a tots.  Cada cosa té el seu moment. Gaudiu del moment present.

Carme


7 comentaris:

  1. Ja saps que la poesia i jo no ens entenem, però guardo un record immillorable d'aquest espai de quan va ser creat com a Personatges Itinerants, nom que encara es pot veure en el domini del blog. Tot són etapes a la vida i els blogs es van apagant lentament. Encara tenen i tindran la seva utilitat, però hem d'anar deixant anar llast, per poder sobreviure. Te'n recordes de c@ts? Quins temps aquells. La intensitat que vivíem els blogs llavors no l'oblidaré mai.

    Bona decisió la teva, i tant de bo tot plegat revifi, en la forma que sigui. Els poetes que encara quedeu, i a jutjar per la barra lateral encara n'hi ha d'actius, segur que trobareu la manera de seguir col·laborant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que tinguis un bon record dels Personatges Itinerants. L'època de les narracions va ser divertida, encara que una mica difícil de gestionar. Però el que compta és que ens divertíem. Amb la poesia, per a mi va agafar encara més intensitat, però un dels dies sepre més divertits i apassionants era, cada any la gala dels premis C@ts. Tant quan jo hi era només d'espectadora, com quan et vaig ajudar una mica a tiranr-ho endavant, aquelles nits eren tan intenses i divertides que les esperava amb candeletes.

      No crec que jo tampoc oblidi mai els millors temps del blogs.

      Elimina
  2. Casumlolla, quan em desperto jo, tu t'adorms... Hi tens tot el dret. Si en algun moment tens ganes i temps de fer-ho, voldria poder entrar a recollir les meves col.laboracions. Els meus fills m'han obligat a fer un recull. Quina feinada m'han fortut. Una fortíssima abraçada esperant St Martí d'Empúries.

    ResponElimina
  3. Cap problema, Zel, dilluns, des de l'ordinador, tornaré a despertar tots els posts i podràs recollir els teus poemes. Recorda que estan etiquetats i per tant buscant la teva etiqueta de Zel, et sortiran tots seguits.

    Quan tinguis la feina feta, m'avises i els tornaré amagar.

    Una abraçada.

    Pd: Si cal ens parlem pel whatsapp o per telèfon

    ResponElimina
  4. Ostres... JO, com la Zel, tampoc tinc guardats els meus poemes. Podràs donar-me el permís? O ens escrivim per whatsapp.

    Petons, dementres.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons