hi deixo el rellotge dels records.
M'hi he gronxat
en un rabeig simfònic compartit.
Conscient que no puc fugir-ne.
Ja saps,
alats, sentiments s'hi escolen.
Dic prou i reprenc,
nua i lleugera,
el camí.
Amarada,
això sí,
d'un caliu espigat que ja fruita.
( Permeteu-me que ho dediqui a la Carme i a l'Anton)
