hi deixo el rellotge dels records.
M'hi he gronxat
en un rabeig simfònic compartit.
Conscient que no puc fugir-ne.
Ja saps,
alats, sentiments s'hi escolen.
Dic prou i reprenc,
nua i lleugera,
el camí.
Amarada,
això sí,
d'un caliu espigat que ja fruita.
( Permeteu-me que ho dediqui a la Carme i a l'Anton)
Un rellotge de temps lleugers i acolorits.
ResponEliminaEls instants ploren, les hores volen. Tot és música.
Un rellotge que quan és ple cal girar-lo...Buida, els records tornen. Bons o dolents, no tenen aturador.
EliminaEl rellotge dels records marca les hores dels moments feliços, aquells on els sentiments deixaven la seva petja...
ResponEliminaPotser si que marca molt el records felices. Será aquest gronxar-se en companyia.
EliminaEi! Moltes gràcies per la dedicatòria!!!
ResponEliminaTot és començar i ja has començat! Perfecte.. Endavant! Aquests records papallones tenen molt de sentit!
Pel que fa a les paraules m'agrada molt el caliu espigat que ja fruita...
Feria molts dies que no pintava...
EliminaTu i l'Anton sou els meus padrins.
El caliu poétic és molt espigat, de juny que ja fruita...
Em quedo amb "M'hi he gronxat en un rabeig simfònic compartit".
ResponElimina