dimarts, 16 de juny del 2015

A LA TAULA PARADA

A la taula parada,
hi deixo el rellotge dels records.
M'hi he gronxat
en un rabeig simfònic compartit.
Conscient que no puc fugir-ne.
Ja saps,
alats, sentiments s'hi escolen.
Dic prou i reprenc,
 nua i lleugera,
el camí.
Amarada,
això sí,
d'un caliu espigat que ja fruita.
                     ( Permeteu-me que ho dediqui a la Carme i a l'Anton)

7 comentaris:

  1. Un rellotge de temps lleugers i acolorits.
    Els instants ploren, les hores volen. Tot és música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un rellotge que quan és ple cal girar-lo...Buida, els records tornen. Bons o dolents, no tenen aturador.

      Elimina
  2. El rellotge dels records marca les hores dels moments feliços, aquells on els sentiments deixaven la seva petja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si que marca molt el records felices. Será aquest gronxar-se en companyia.

      Elimina
  3. Ei! Moltes gràcies per la dedicatòria!!!

    Tot és començar i ja has començat! Perfecte.. Endavant! Aquests records papallones tenen molt de sentit!

    Pel que fa a les paraules m'agrada molt el caliu espigat que ja fruita...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feria molts dies que no pintava...
      Tu i l'Anton sou els meus padrins.
      El caliu poétic és molt espigat, de juny que ja fruita...

      Elimina
  4. Em quedo amb "M'hi he gronxat en un rabeig simfònic compartit".

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons