dimecres, 17 de juny del 2015

Bocins
















Fa tant de temps
que tenim l'ànima a bocins
que ja ni ens recordem
de quan, tant ella com nosaltres,
teníem la bellesa de la integritat.

S'han vesat les llàgrimes suficients
per atrapar-nos en aquell almívar de sal
enganxós, perseverant i estàtic.

Ara, encara, apedaçada, 
l'ànima arracona
ventades i temporals 
i creix amb les seves cicatrius i esquerdes.

I busca arreu, pels camps, pels cims, per les valls,
les fites que li assenyalen el camí dels somriures.


L'ànima a bocins


En la petjada blanca, sobre la pell, de la sal del mar que ens acull,
orfes com ens sentim, buscant consol en un anar i venir que no consola,
es va apagant la llum d'un cel que fa temps que fosqueja.

Pertorba el neguit d'un instint d'aprenents, quan ja som vells en anys i experiències.
Rebufa un vent que ens baixa boires.

I en un intent fallit de manllevar a l'oblit tan sols l'esbós d'aquell poder-ho tot,
de quan érem joves, temeraris i insolents, desafiant al temps que avui, de lluny, ens mira perdedors;
inevitablement ens fem humils, guardant, als plecs de l'ànima, l'ànima a bocins.

DE LES TEVES ENGRUNES...











De les teves engrunes...,
el pa de vida, el retorn del camí,
del teu record aniran florint
flors, el camí no tindrà  
només pedres...

El teu record al bany maria
serà el caliu pel fred interior,
tot es vestirà d’hivern,
la carícia com una petxina
sense mar, el silenci
cantarà el teu nom
als meus llavis...

La ferida es farà cicatriu
i em recitarà el teu poema,
tot és flama amb caducitat...,

el mussol de la nit em mira
sense dir res, els estels passen
de llarg, només la Lluna em
trempa a la seva fornal...

El teu almívar de sal
m’ha quedat a la pell...
   onatge

Almívar de sal



Almívar de sal

Avui descloc la ferida
i la miro, ben oberta.
Només et retrobo
en aquest mirall
que diu el somrís
carallot de qui somia.

Faig panadons de mel,
bresca curulla de sol,
sopa encisera de llum,
cargols bruns de mi.

No em saps l'ànsia,
i si la sabessis, passa.
Aliteracions del nom,
poso comes a les valls
i repunts als cotons.

Almívar de sal,
i del punt amarg
on el nosaltres
també duu sal. 
Avui, a més
s'ha fet llast.

Té,
les engrunes 
del pa àzim
em cauen del plat.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons