De les teves engrunes...,
el
pa de vida, el retorn del camí,
del
teu record aniran florint
flors, el camí no tindrà
només
pedres...
El
teu record al bany maria
serà
el caliu pel fred interior,
tot
es vestirà d’hivern,
la
carícia com una petxina
sense
mar, el silenci
cantarà
el teu nom
als
meus llavis...
La
ferida es farà cicatriu
i
em recitarà el teu poema,
tot
és flama amb caducitat...,
el
mussol de la nit em mira
sense
dir res, els estels passen
de
llarg, només la Lluna em
trempa
a la seva fornal...
El
teu almívar de sal
m’ha
quedat a la pell...
onatge
Com una crosta lluent.
ResponEliminaQuan no llueix és perquè falta la Lluna...
EliminaGràcies Xavier!
Engrunes de vida amb almívar de sal...
ResponEliminaHola M. Roser! Què faríem sense la sal de la Vida...
EliminaGràcies!
Que la lluna ens acompanyi i que totes les ferides acabin cicatritzant...
ResponEliminaLa vida, la VIDA...On seria la poesia,si tot fossin flors i violes?
ResponEliminaLa lluna què tot ho veu, què tot ho sap, què sempre acompanya.
ResponEliminaBellíssim! Del dolor neixen poemes formidables.
ResponElimina