Oblit

Oblit

He desat les mantes a l'altell.
Els coixins ja no fan la teva olor.
Plego sense esma uns llençols.
M'adormo sense son.

Cap més nit vindrà a encendre
un nou silenci.

(seguint la Mercè a Solitud)

Absències

El record de les nostres cites

l'hauràs de vestir d'un vell adagi. 

Servaràs imatges que t'agombolen

com un tel de pols damunt la pell.

Cercaràs vestigis de temps passats

cimentats en murs de pedra seca.

I una remor inclement s'instal.larà 

entre les espurnes dels teus dits.

Veuràs que és absurd oposar-se

al curs de les voreres rostes.

Hauràs d'aprendre a fer de nous el nus de les sabates

com un infant s'entesta a pintar-se el rostre.

I el llenç de les absències rústegues

se't farà clot immens dins la mirada.

Rastres

©  Barbollaire

Dóna’m la mà.

Camina amb mi

pels viaranys dels records amables.

Sort tenim dels marges dels teus ulls

que aquest cel aclama.

La mar ens és cuirassa

i assegut al banc dels subterfugis

hi veso l’ànsia que la nova albada anuncia.