De ma

l'amor

 ens mana

(¿demà?)

(...Naaaahhh!)

amagar-te 

de la mà

que ens calla.

L'amor

d'ara.

"AH!"

Seguint la Glòria, amb complicitat...

in vino veritas

edocet.naukas.com

semblen sonar somorts 
el salmodiar del resos
d'aquest rés que s'estén per la vinya
al most vessat a la gola fosca.

et voldria, càntir, ben clar i net
com si de mi en depengués el vi

reservo celler amb el llum obert,
i escolto les passes del cor al claustre...

a capite ad calcem

tota jo borbollejo. Faig cas del cos

que en àpats obscurs discorre

la pell i els àcars en tovalles deixa

....

in vino veritas

Fonètica

I juntarem paraules
com notes d'un pentagrama.
De la fonètica en farem
una melodia.
Amb els dits dansarem
en una rotllana infinita;

com espurnes els ulls refilaran i
el cor amb petits batecs ens acompanyarà
a ritme de tam-tam.

( seguint a la Zel )

secrets de llengua

Ningú sabrà el secret que compartim,

la teva set és set de paraules, el teu somni

no el conec...et sé proper, menut,

ningú sabrà el secret que compartim

quan ens tanquem rere els murs

retornant al so primigeni dels ancestres

per saber-nos propers, aprenent junts

per entendren's

(Zel seguint Deo des del somni d'avui)

els camins de la tarda

Floreixen paraigües pels camins de la tarda

i es desdibuixen les formes

darrera el tel dels meus ulls humits

plou,  plouen llàgrimes,

tracen senders en la pell ja cansada

cansada de veure misèria i tristor

pels camins de les tardes

i pena, abandó, i plouen les llàgrimes

segueixen els solcs, com camins de la tarda

però encara tinc una flor per regalar i regalar-me

que dibuixa un somriure, però aquest neix a l’alba

i segueixo el teu pas pels camins de la tarda...

(zel, seguint Glòria)

mots al vent

Traiem la pols de l’armari

dels vells mots

que no són morts, només dormen...

posem-nos el vestit de mudar,

fem nostre el ritual de l’antigor

resposta al repic de campanes

és diumenge

agafem-nos de bracet?

Airegem les paraules eternes

el passeig de les proclames

l’onejar dels desigs

el vol dels mots lliures...

i que el vent els escampi

mentre els vells s’ho miren

asseguts al banc de sempre

el sol i el cel de testimonis

(zel, seguint Fanal Blau)

Anton, amic...

Com un coixinet d’agulles

farcit de tresors punxants

així el meu cor va fent via

enmig de records sagnants

que de la sang en surt vida

i amor de cada ferida...

Som viatgers cavalcant

que amb delit cerquem sortida

d’aquest present angoixant...

La pena serà l’abric

l’univers la nostra via

i tu sempre al costat, amic...

(seguint Glòria, per l'Anton)

xipollegen menuts

xipollegen peuets dels menuts

fan al fang caminets,

i van bruts

mentre els grans que se’ls miren

rondinen

els infants, innocents, miren l’aigua

i somien

amb maragdes als ulls, fades dolces,

i vestits com teranyines, lluentor,

robes fines...

que al seu màgic somni

ningú els digui no!

el toll és un llac on les goges s’amaguen

amb el do generós de l’eterna saó

que fecunda aquest erm que sovint

és la vida

(Zel seguint Galionar i Carme)

La façana s’esfondra, es desclou el misteri
-darrera l’aparent fortí no hi ha res-

caldrà trobar l’encís de noves vies,

esmolar l’enginy i la il•lusió,

per bastir noves façanes sense guix

-no pot amagar més tèrboles ombres-

per forjar un altre present,

que cada instant és un alè , i de molts

es pot fer real, i fort, i ferm, un vent de crida

per un futur possible...

(Zel, seguint Antón)

ets

Eres el meu jardí

i al meu jardí encara ets

ets ombra i raig lluent

i bressol dels meus neguits

Sortís de dia o de matí,

eres al meu jardí

ara hi ets amb d’altres petges

i et segueixo com pelegrí

Eres el meu jardí,

el meu repós, el meu respir

i encara ets tot per mi

Zel, seguint Antón

incògnites

la teva mort, i la por

incògnita duresa d’un incert present

recullo els records que et fan tan absent

i m’acullo al recer

d’un renéixer possible d’amor
si la sort m'és plaent...

Zel, seguint Isabel

Al racó..

La Tardor,
com fulles daurades,
ens porta paraules
d'una geometria inesperada.

Dibuixades
com qui trena forces arcanes,
en el racó més estimat de l'estança.