xipollegen peuets dels menuts
fan al fang caminets,
i van bruts
mentre els grans que se’ls miren
rondinen
els infants, innocents, miren l’aigua
i somien
amb maragdes als ulls, fades dolces,
i vestits com teranyines, lluentor,
robes fines...
que al seu màgic somni
ningú els digui no!
el toll és un llac on les goges s’amaguen
amb el do generós de l’eterna saó
que fecunda aquest erm que sovint
és la vida
(Zel seguint Galionar i Carme)
aplaudiments! zel m'ha agradat molt! el do generós de l'eterna saó
ResponEliminaM'agrada molt que segueixis aquest joguineig que hem encetat.
ResponEliminaJo també m'apunto a la teva petició: Que ningú ens digui que no als nostres màgics somnis!