Caminois de
pedra, amb tolls d’aigua i fang:
la mateixa
pluja que assaona els camps.
També així
la vida, capciosa, vibrant;
el que a
uns agrada, a d’altres fa mal.
Galionar
(seguint Isabel)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tot té dues cares (o més) ... la vida i les coses són així.
ResponEliminaNo m'he pogut resistir al ritme del poema, ni a buscar-li un tomb positiu al fang... jugo, ja ho veus! :)
ResponEliminaA la vida:
Em tornaré nena, ja no seré gran,
faré que m'agradin els tolls d'aigua i fang.
I sense vergonya aniré cantant
i faré llengotes, tot xipollejant.
Molt maco i el de la Carme també.
ResponEliminaCarme, molt millor la teva rèplica que l'original. Au, el dibuix i a penjar-lo!
ResponEliminaQue maco, quin joguineig...
ResponEliminaMontse, mai plou a gust de tothom...
ResponEliminaBonic el teu poema i el de la Carme, també...