seguint la Mª Roser i L'Elfree
Quietud de barca
ones enllà, tot sol
navega el somni.
dimarts, 19 de juliol del 2011
Ones de setí
ESQUITX -2
(seguint tots els mars , totes les barques...)
Un ritme suau
balanceja la barca;
Quietud al mar.(seguint tots els mars , totes les barques...)
Estrelles al camí
Per què plores l'absència de la lluna?
Tens paraules d'atzur planant sobre la mar
miralls de lapislàtzuli, cantars de veu potent.
Mentre la nit és negra més lluents els estels.
No és que no hi haja lluna
espera un dia
o dos
o tres
el perfil del coltell, corbat com la corbella
ha recollit la llum i va creixent
ahir ni es divisava.
Si la nit demà torna negra com pena negra
el cel vessarà estrelles ran de camí.
Per què plores l'absència de la lluna?
(seguint Deomises)
Paraula blava
Paraula blava de la mar,
pont celeste sobre l'onatge,
del color d'escuma
a la llum freda de la lluna.
Paraula blava,
esquitx de sal,
floreta clara,
vela de l'alba
aigua del mar.
(seguint deomises, també; i totes les paraules blaves)
Lapislàtzuli (II), de deomises
[intentant seguir l'Helena Bonals]
Paraula blava de la mar,
I servirà per recordar-nos
El bressol i la naixença,
El dia que comença i l'ocàs.
M'omplo els llavis d'atzur,
I l'horitzó de nou sobreïx
D'onatge i de quietud
Amb la mansuetud del seu cos.
I no oblido que en sóc fill,
Deixeble de la seva sal,
Mentre admiro el lapislàtzuli
I l'ivori del vaivé constant.
Paraula blava de la mar,
Eterna baula que a ella em lliga.
d.
I servirà per recordar-nos
El bressol i la naixença,
El dia que comença i l'ocàs.
M'omplo els llavis d'atzur,
I l'horitzó de nou sobreïx
D'onatge i de quietud
Amb la mansuetud del seu cos.
I no oblido que en sóc fill,
Deixeble de la seva sal,
Mentre admiro el lapislàtzuli
I l'ivori del vaivé constant.
Paraula blava de la mar,
Eterna baula que a ella em lliga.
d.
La paraula blava de Vinyoli
M'estimo la "paraula blava"
dins un vers
o ocupant l'espai de prosa,
feta amb ploma
o en un logotip,
sonant en ser cantada
o reivindicant en una pancarta.
Sempre, sempre immaterial,
profunda i incommesurable
com tot allò associat al mar.
[segueixo les vostres paraules blaves]
Etiquetes de comentaris:
Helena Bonals,
JULIOL 2011
Pètals de records ( seguint la flor del barbollaire)
Flors
(seguint a tots, a tothom...)
La paraula justa serà,
implacable,
la flor de la memòria.
Brollant,
brillant i valenta,
des dels clots, silencis
i pors.
Lògica horària, de deomises
[intentant seguir en Vicicle]
Fora d'horari,
Amb la precisa lògica
De la Natura.
No existeix el rellotge
Per al cos que agonitza.
El bleix retorna
De nou a l'atmosfera,
Clam del silenci.
d.
Amb la precisa lògica
De la Natura.
No existeix el rellotge
Per al cos que agonitza.
El bleix retorna
De nou a l'atmosfera,
Clam del silenci.
d.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons