
M'estimo la "paraula blava"
dins un vers
o ocupant l'espai de prosa,
feta amb ploma
o en un logotip,
sonant en ser cantada
o reivindicant en una pancarta.
Sempre, sempre immaterial,
profunda i incommesurable
com tot allò associat al mar.
[segueixo les vostres paraules blaves]
Intento seguir-te, Helena
ResponEliminad.
Paraula blava, com un mar de poemes? :)
ResponElimina