(seguint a tots, a tothom...)
La paraula justa serà,
implacable,
la flor de la memòria.
Brollant,
brillant i valenta,
des dels clots, silencis
i pors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
After the blast of lightning (Sanctus)
ResponElimina(Benjamin Britten - Disc: War Requiem)
Baritone
After the blast of lightning from the East,
The flourish of loud clouds, the Chariot Throne;
After the drums of time have rolled and ceased,
And by the bronze west long retreat is blown,
Shall life renew these bodies? Of a truth
All death will He annul, all tears assuage? -
Fill the void veins of Life again with youth,
And wash, with an immortal water, Age?
When I do ask white Age he saith not so:
"My head hangs weighed with snow."
And when I hearken to the Earth, she saith:
"My fiery heart shrinks, aching. It is death.
Mine ancient scars shalls not be glorified,
Nor my titanic tears, the sea, be dried."
Sublim!
ResponEliminaPer la memòria!
Poeta, ets únic, genial en la senzillesa i clara veritat.
ResponEliminal'abraçada pura de la paraula quan la flor sols pot donar perfum. Gràcies per la intensitat... I amb la musica ens situa en aquell abisme... Tsunami que no torni, encara que no s'ha restituit el desfalc ...Anton.
ResponEliminaImpresionat,esperem que no es torni a repetir.
ResponEliminaCoincideixo amb la resta de companys/es: genial, senzill, veritable.
ResponEliminaGràcies, poeta!
d.
gran poeta! intentaré seguir-te maldestrament
ResponEliminaTenen raó, tots els que han deixat comentaris. M'encanta!
ResponEliminaGràcies, poeta!