Amb fulles de perennes
Arbres, foll home
Dels boscos, amb paraules
De blavenc lapislàtzuli.
d.
O blava fulgència
la del follet que en la nit no dorm.
Però duja i duja
aquell estrip
en la font del temps.
Ho sé del cert:
de les febleses del crit ferit
ja mai no n'hauré cap resposta.
Però mal que sigui a deshora,
el fanal blau sense basarda
amb la seva veu ja em conhorta.
I és per tu
que ploren, ceba meva,
aquests ulls tan purs
de la mirada seva.
I és en aquest bar
també
que la meva amor
-ara me n'adono!-
ja no és amor
sinó una ceba.
Intent de seguir a la Carme
Abracem-nos i viatjarem
amb les gavines, ens enlairarem
fins la celístia dels estels.
Serem viatge amb la
mateixa abraçada.
Quan hi hagi boira
sempre trobarem el far...
onatge