La mà a les corbes,
sinuós camí. Més sedós
tacte que el nacre.
Seguint les sinuositats d'en Barbollaire i la Carme.
diumenge, 4 de novembre del 2012
Aire
L'aire que ens envolta
sembra de subtileses
les cantonades de la nit.
Obre i tanca les ales,
en el vol improvisat
d'un sospir.
Al besllum del vol,
dibuixa una lluna tremolosa
i la vesteix de silencis.
Esquinça els núvols,
frega el cel
i els versos defalleixen
al seu compàs.
Tot seguint la Carme
Papallones
cada desig a les papallones.
El seu batec bellugarà
l'aire que ens envolta,
ara una dolça brisa
ara una càlida tempesta.
Sinuositats
I en retrobar-te la veu
vaig saber que,
les carícies,
no són rectes.
Ni es mouen paral·lelament
a cap sentiment.
Que els somriures
no ens neixen tangencialment.
I que la dolça tebiesa
del teu sexe
no existeix perquè els nostres
cossos simulin, maldestrament,
geomètriques secants.
Aleshores,
perdut en les circumferències
dels teus ulls,
dels teus pits,
em deixo anar
i et redescobreixo
les sinuositats plaents.
Curulles dels colors
de la vida.
Com la remor del batec
de les papallones.
Paral·lel
se li esborren els dies.
La perpendicular
li punxa massa
Desorientat
cerca la tangent
com l'única sortida.
tangents
retruc de mots que s’esbronquen
i s’amayaguen,
efímerament, inesborrables
efímerament, inesborrables
juguen a amagar entre les ombres
de l’estació del fred naixent i acolorit
amb els tons més càlids
eternament somiaran existències
paral·leles i tangents
contrastant vides
(Zel seguint Laura T. Marcel)
Efimeritat
 |
| Moment màgic, però també efímer. |
La
teva sobtada existència et fa guanyar valor.
El
no poder-te abraçar et dona categoria de somni.
El
teu pas fugitiu ens deixa una estela blanca,
un
aroma evocador,
una
imatge inesborrable,
una
sonata d'estació.
La
teva efimeritat,
precisament,
és
el que et fa etern.
(Seguint Deomises)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons