 |
| Moment màgic, però també efímer. |
La
teva sobtada existència et fa guanyar valor.
El
no poder-te abraçar et dona categoria de somni.
El
teu pas fugitiu ens deixa una estela blanca,
un
aroma evocador,
una
imatge inesborrable,
una
sonata d'estació.
La
teva efimeritat,
precisament,
és
el que et fa etern.
(Seguint Deomises)
plas plas aplaudiment! efimeritat i eternitat unides quia bella paradoxa!
ResponEliminaMira, això també m'ha inspirat a mi, Laura, com a l'Elfri!
ResponEliminaHi ha moments tan màgics,que valen tota una vida...Sempre els tindrem embolcallats un un somni...
ResponEliminapotser la veritable realitat roman al somni
ResponEliminaPensava com la Virgínia, que finalment a vegades els somnis contenen i conformen la realitat...
ResponEliminaWow... preciós.
ResponElimina