L'aire que ens envolta
sembra de subtileses
les cantonades de la nit.
Obre i tanca les ales,
en el vol improvisat
d'un sospir.
Al besllum del vol,
dibuixa una lluna tremolosa
i la vesteix de silencis.
Esquinça els núvols,
frega el cel
i els versos defalleixen
al seu compàs.
Tot seguint la Carme
Aquest sospir i la lluna tremolosa i aquests versos que defalleixen, em fan sospirar també a mi! :)
ResponEliminaBona nit, preciosa!
:-))) BONA NIT!
ResponElimina