se li esborren els dies.
La perpendicular
li punxa massa
Desorientat
cerca la tangent
com l'única sortida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un reguitzell de poemes molt geomètrics, esperaré que canviïn de tendència...
ResponEliminaEspero que trobi aviat la sortida,
potser seguint alguna espiral...
mmmmhhhhh!! Massa quadriculat tot...
ResponElimina;¬)***
Crec que et segueixo!
!! o /?
ResponEliminaM'agrada, Carme.
Ui, que bonic, i que geomètriques esteu!!!
ResponEliminaObrir portes que ens facilitin la sortida d'un cercle que no ens du enlloc, és deixar que entri l'aire nou.
ResponEliminaM'agrada el teu paral·lelisme. ^0^
preciós!
ResponEliminaEstic molt en l'ona matemàtica...del sentiment més infinit
ResponElimina