M'arriba l'eco del teu silenci.
Les busques dicten -tic tac-
nits de lluna,
en l'esfera del temps.
M'arriba l'eco del teu silenci.
També de dia, amb sol,
passades les deu del matí, fins i tot abans,
fins i tot, més tard...ja de migdia.
A la tarda, al capvespre.
Si nuvola, plou, fa calitja, o pedrega.
En l'esfera del temps, però,
el teu silenci parla,
i reverbera flors que duc posades al canell
per escoltar-te el cor.
Ni que sigui en silenci.
