Acompanyant a poesiaula.
Vida. Quatre lletres.
Viure, ja en té una més...
Vida, i què deu ser...
I viure o no viure...?
onatge
diumenge, 4 de juliol del 2010
Vida.
Murs d'acer
seguint
a onatge
silenci entre remor,
la més dolça guspira
per obrir-nos a un nou món.
Quanta ràbia continguda,
quanta bilis hi ha per dins
quan veiem que molts no hi entren
per tenir murs d'acer al cor.
Cor...
Acompanyant a poesiaula
Cor, que de vegades
no m’escoltes i altres
fas el sord...
Sempre fidel
al batec, ja saps
que ens hi va
la vida...
onatge
A poc a poc
seguint
a onatge
aquell que acull els mots
que parlen a poc a poc
de la flama que a la llar s'estrena
o dels motius secrets del cor...
Somriure!
Seguint a fanal blau.
Somriure, és el
millor poema
que hi ha pels llavis,
per l’esperit
i pel cor...
onatge
La teva llavor...
Seguint a poesiaula.
Totes les llavors
no les podem sembrar,
però la teva, cal
llaurar-la i sembrar-la
arreu, arreu on hi hagi
terra de sensibilitat,
pluja de sentiments...,
sol de vida, ombra
per resguardar...
La teva llavor sempre
ens arribarà...
onatge
Sobre totes, totes les llavors
tot seguint
a onatge
a despit de tantes llums
que àgils, sobtades,
fràgils, espeses, tremoloses
o frenètiques il·luminen les llavors...
I germinaran: seran arrels,
seran branques, seran fulles,
seran tiges, seran flors.
Esdevindran fruits,
s'esberlaran de cop una tarda
i lluiran àgils, sobtades,
amb matisos, les llums
sobre totes, totes les llavors.
La teva llum...
Intent de seguir a fanal blau...
Variacions de llum...
A la flama de la lluna
ressegueixo la metàfora
dels teus llavis...
A foc de sol busquem l’ombra.
Quan tu i jo foc i caliu
que importaran les cendres...?
A la llum de la teva mirada
només veig un camí...
I quan llum i ombra
fan un maridatge...,
tu i jo esdevenim llum
de totes les llums...
onatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons