La lluna d'en deomisses.
Més resplendent...
M’agrada la lluna
sense el perfum de la gent.
Caminar per la sorra
sense pressa sense gent.
I la lluna més lluna
em desperta la marea
de l’onatge que duc a dins...
Llunàtic per amor
i per convicció.
Què passa...?
Em pensava...
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada