Però la foscor restarà
Endins, ben endins, fins
Que el migdia ens dejuni
De penes i treballs, de despit
I de buidor. Caminarem en va
Cap a la llum amb llumins
Que ens cremen, vers el pleniluni.
Potser mai no serem nit.
I creixerà dins nostre el crit
Que ens allibera de l'enuig
D'una vida que s'escola, que marxa
Per les escletxes del cos: fuig
Del laberint que ens enxarxa.
d.
No he pogut estar pels blogs durant un dia i mig.
ResponEliminaEm sento desbordada, ara mateix, per recuperar el temps perdut i sobretot per buscar tantes imatges. Us llegiré poc a poc i miraré d'agafar el ritme, les imatges endarrerides ja veurem si tinc temps de posar-les.
Gràcies, sou una canya tots plegats!
Una abraçada.
Crme, per ser la canya, tenim una bona mestra...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge