diumenge, 4 de juliol del 2010

Escàpola existència

Potser mai no serem nit.
Però la foscor restarà
Endins, ben endins, fins
Que el migdia ens dejuni

De penes i treballs, de despit
I de buidor. Caminarem en va
Cap a la llum amb llumins
Que ens cremen, vers el pleniluni.

Potser mai no serem nit.
I creixerà dins nostre el crit
Que ens allibera de l'enuig

D'una vida que s'escola, que marxa
Per les escletxes del cos: fuig
Del laberint que ens enxarxa.



d.

2 comentaris:

  1. No he pogut estar pels blogs durant un dia i mig.

    Em sento desbordada, ara mateix, per recuperar el temps perdut i sobretot per buscar tantes imatges. Us llegiré poc a poc i miraré d'agafar el ritme, les imatges endarrerides ja veurem si tinc temps de posar-les.

    Gràcies, sou una canya tots plegats!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Crme, per ser la canya, tenim una bona mestra...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons