Amb la piuladissa entusiasta d'un nou dia.
Música plena de vida, i el vidre del cel
Acabat d'encetar és diàfan, transparent
Com l'alegria que traspua dels meus porus.
El cansament m'abandona per unes hores...
Mentre agraeixo haver estat desvetllat, saludaré
Els núvols, els arbres, la quietud de la brisa.
I l'esperança en corrua, que ningú no em prendrà.
d.
Et prenc en préstec poètic l'esperança en corrua que ningú no em prendrà
ResponEliminaAquestes orenetes venien de casa meva.
ResponEliminaS'han menjat totes les galetes i encara riuen ...
Bon dia Deomises