diumenge, 4 de juliol del 2010

Vèrbola

Com vaixell a la deriva,
L'horitzó sempre llunyà.
Però ha de seguir viva
La il·lusió de saber esperar.

I guardo amb el màxim zel
Aquesta flama d'amor flèbil
Que crema en el pit, contra el fel
I el fred de saber-me dèbil

Enmig del glacial de la solitud;
Entre la vèrbola de la multitud,
Cerco mots amb dèria aspriva.

La broma que allisa el cel
Amb l'enyorança i el seu tel,
La llum de l'alba se l'endurà.



d.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons