Potser sí...

Intent de seguir a la Xica...

I no deixem cap tros de terra erma...

Però i qui sóc jo, i si no té cap importància?

No, no la té, sóc nascut de flama i foc,

nascut mortal, amb data de caducitat, somiador, pesat, profund,

lleuger de tant en tant, llavors

m’enlairo amb el vent

prenc cafè amb els estels...

La balança ja no em diu el pes,

un quaranta tres de sabata, o de peus,

bé, de peus, ja que en tinc dos...

No sé si tinc la cara dura,

però la pell la tinc molt sensible,

la barba és la metàfora a la cara.

La meva identitat...?

I jo què sé, papers, documents,

historials, dossiers, número...,

prou “burrocràcia”.

No vull ser ningú, només aquest

equilibri desequilibri

de cèl·lules vives, i les

que es van morint cada dia

des de fa anys.

Sóc jo? Potser sí...

onatge