M'encenc el cor amb llumins d'abraçades
i en la solitud del capvespre el meu cos feble
reviscola entre el fum, la llum i les flames.
D'enyor em fonc com un àtom i esclata
en mil bocins la vida , mentre arreu escampa
espurnes i plors , encesa la torxa.....
No t'ho vaig dir mai.
Cremem amb la mateixa flama.
Ostres, Elvira... és preciós!!
ResponEliminaEn sabeu un munt :-))
T'agafo la penúltima frase, tristíssim vers!
ResponEliminad.
M'agrada la teva flama...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Gràcies Assumpta, Deomises, onatge
ResponElimina