tot seguint
a onatge
a despit de tantes llums
que àgils, sobtades,
fràgils, espeses, tremoloses
o frenètiques il·luminen les llavors...
I germinaran: seran arrels,
seran branques, seran fulles,
seran tiges, seran flors.
Esdevindran fruits,
s'esberlaran de cop una tarda
i lluiran àgils, sobtades,
amb matisos, les llums
sobre totes, totes les llavors.
Isabel gràcies per seguir el meu modest poema, qua amb les teves llavors, ha florit...
ResponEliminaUna abraçada ran de mar.
onatge
bonic, molt bonic!
ResponEliminaonatge, embarcats a aquest vaixell que ha fletat la Carme... quina marxa!
ResponEliminafanal blau, no podem parar...