Excel·leix l'instant
De créixer més enllà
De la derrota. Sona
I ressona amb infinit
Tornaveu que gaudeix
De llibertat en la presó
Del cos que em pertany.
Escolto i m'escolo pel pou
De la companyia de mi mateix
I m'escudo en els mots.
Música que emmudeix i muda
El món que he inventat
Després de la llum perduda.
d.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada