Sort que encara m’acompanya l’ombra,
la meva, tants anys fent-me companyia...
Quan jo no hi sigui, què serà
de la meva ombra, quina llum
la dibuixarà, en quina
foscor dormirà...?
Que la lluna la faci viatjar
en la força de la marea.
No ens podrem fer companyia.
Tal vegada no tindrem temps
ni de dir-nos adéu...
Però la meva ombra
sempre m’ha estat fidel.
onatge
Ombra i frase del teu poema amalgamades en les meves estrofes, d.
ResponElimina