I
es girà de pla al percebre la veu de l’Amada...
Dagues
i espases l’havien fet desaparèixer
i
en la constància del lluny no venia l’oblit...
Portes
tancades de temps no percebia l’alè de la veu
i
en el seu coratge, obrint el finestral, l’aire portava
l’harmonia
que havia tingut, anys fa a prop de galta
com
bes i abraçada que mai es marcia ...
Era
nit de reis i seva sabata esperava l’encontre...
Si
que la veu d’Amada era allí i s'enaltia i vivificava.
DE
REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 5-1-16
