Espera’m aimada
escolta’m estimada:
deixa’t fer.
Tanca els ulls
i envolta’t de claror.
Estima’m aimada
i dóna’m ales.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Només la persona estimada ens dóna ales veritables, sobretot si ens estima.
ResponEliminaM'agrada la teva manera de seguir Llull al teu aire!
Un prec que l'estimada escoltarà, segur.
ResponEliminaUn prec molt bonic... Donar ales, que te les donin... No hi ha res millor que això. Un bon prec.
ResponEliminaI quin lloc millor per estimar-se que fer-ho sota el sostre estelat d'una nit màgica, en aquest indret irrepetible...?
ResponEliminaUn poema deliciós, Xavier.
Amiga amada
ResponEliminat 'estim en els teus ulls
mirant quan dorms,
quan estàs tan callada.
Bon Any per a tots els poetes itinerants.
Un amor amb ales i envoltat de claror...Una prova d'estimació...
ResponEliminaDeixar-se estimar i estimar, quanta claror per prendre volada!
ResponElimina