Entre els rebrecs dels llençols

Entre  els rebrecs  dels llençols

fregadís de cames

sota el color  de la  nit

la pell tan blanca

dintre  la volta del temps

minuts bateguen

en la humitat  de les  pells

llavis  festegen

dins l'estimball del plaer

tremolors neixen.

sorra

He somiat un desert inmens,
i a la bossa, buscant aigua,
he trobat, tan sols, un vell rellotge de sorra
buit i foradat,
mut testimoni de passats i oblits
-ironies dels somnis, sarcasme i burla-
amorosament, he omplert el vidre,
per no perdre l’esperança
de controlar el temps
-absurd pensament, el temps s’escola-

Entre els rebrecs dels llençols
uns reguerons de sorra roja
m’amanyagaven la pell
un fregadís petitó, neteja antiga
m’ha deixat un record a les cames,
tacte de seda a les mans
un bocí de temps robat

:

(seguint Gabriel B, i el seu poema "com puc aturar la sorra del temps"

Quan menjàvem miravolants...

[seguint el Pere i el seu "temps de prunes" publicat el dia 09/07/10]

Quan menjàvem miravolants...*

Quan menjàvem miravolants
tots el miravolants de l'hort
el cor ens bategava massa,
potser massa fort...
No hi havia temps ni esperes;
tot era una avorrida tarda
de juny fins a setembre
el món era inabastable.

I el cor encara em batega
quan recordo el temps de les prunes.
L'hort de l'avi ara és una parcel·la
i els pruners ara són runes.
Però en el meu món sempre hi haurà un racó
per aquell món de fruits dolços:
pressecs, prunes i albercocs...
mmm! miravolants dolços, petits i nets
miravolants madurs que s'han perdut en el temps.


*mirabolà o miravolant: fruit de la prunera de fulla vermella. Molt semblant a una pruna petita, globós, de cua força llarga i pela vermellosa o groguenca. Fa uns 2-3 centímetres de diàmetre. És consumeix fresc ja que té un sabor dolç. Tipus de pruna que es conrea a algunes poblacions del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Com puc aturar la sorra del temps?

[seguint un poema breu de la Carme R titulat "La sorra del temps" i publicat el dia 17-07-10.]

Com puc aturar la sorra del temps?

S'escola entre els dits de la meves mans

i no puc fer-hi res.

A la nit he somiat que el temps

era un gran formatge

i que al despertar-me

només hi havia forats,

forats que hem devorat

sense adonar-nos

forats que són buits

en la memòria.

Com puc aturar la sorra del temps?

Esperem. Ens perdem. Anhelem.

El vell formatge va devorant-se

per dins

a voltes lentament,

sovint, per no dir sempre,

ràpidament.

Sinècdoque

[seguint la Isabel]

Per què lamentar-me mentre recordo
Les carícies que em vas deixar a la pell,
En lloc de seguir el meu cor i buscar-te
Per sentir ara i aquí la còncava delícia
Del vellut de les teves mans, el meu origen?

Per què no puc parlar del teu tot, que és
El que vull, i he de retenir la part, construint
Metàfores amb metonímies i sinonímies,
Per no ser capaç de defensar la meva posició?

I com he de dir que el trull del temps m'aixafa
Amb l'espera que no acaba, si en escoltar-te
De nou la ferida del teu comiat sagna i em dol?

Per què no puc descriure't l'angoixa en perdre't,
Definir-te els matissos d'aquesta tristesa en espiral?

Potser el sofriment s'assimila millor quan sembla Retòrica?


d.

Dins de l'esfera del temps

(Seguint deomises)

L 'aroma tel·lúrica que la brisaescampa en aquest vespre de tempestaem transporta als cels de llum i de festa,dels núvols que li clamen quietud el vent,al moment de l'orígen, al temps del Bing Bang.
I em sé un ésser d'alt privilegidins d'aquesta complexitat cel·lular,puc respirar i amb el cap anar enrere,puc abraçar amb intenció un congènere,puc endevinar una intenció especial,saber quin serà el fruit d'aquell arbre,puc albirar aurores noves a l'horitzó més llunyà...
Em sé un ésser d'alt privilegiper ser un ésser que ésdins de l'esfera del temps.

Diferència

[seguint la Isabel]

Quina diferència hi ha, en definitiva,
Entre el ligni origen de l'escorça
I l'aroma tel·lúrica que la brisa
Escampa en aquest capvespre de tempesta?

Som fills de l'argila, de la flama viva
Que crema en el centre del volcà, i espiga
Arrelada als camps fèrtils de la fortuna,
I gota de rou lliure, i mil·lenària saviesa.

Tenim el bressol més pur -la cristal·lina
Veu de la remor de les onades- per créixer
Mentre ens alleta amb la calidesa d'un astre.

I no podem tenir-ne cura, com si d'una mare
Es tractés? Quina diferència hi ha, digueu-me,
Entre el pit maternal i el vaivé de la mar calma?


d.

A la frontera

(seguint deomises, zel...)

Tement els camins

aixequem el vol

per cercar al cor de l'aire

l'espai més lleuger,

diàfan i clar

o buscar cristalls a l'albada

amb vareta de fada per endevinar

els misteris de la vida

i el temps que ens ha de durar...

Sigui el que sigui,

curt, mitjà, esquifit, immens o llarg

ha de jugar amb l'elasticitat.

Vull que em dugui a la frontera

entre la llum i la immensitat,

allà on l'infinit ens ha de xuclar.

Ígnies ànimes aquàtiques

[intent de seguiment d'Elvira FR]

D'aigua, de foc, potser només de terra.
Encara que els somnis ens mantinguin
En un vol lleuger com l'existència,
Diàfan com delir allò que somniem.
I som ànimes bessones perdudes, porugues,
Tement els camins que ens depara la vida.
Malgrat tot, seguim caminant i volant
I deixant que les circumstàncies canvïin
El nostre rumb, la direcció presa.
Les petges o les marques entre els núvols,
Seran visibles? O solament es tatuaran
En les nostres ígnies ànimes aquàtiques?


d.

Camins i vies

Tot seguint Zel i Carme

Tot són camins i vies,
estrelles dobles i estels senzills
Espais interiors i exteriors es confonen
què som sinó aire? què som sinó aigua,
terra i foc? Caminem, caminem sempre
ànimes bessones en l'espai dels estels
gotes de llet sideral fent la via
planetes i asteroides , desitjos, il·lusions,
esguards ignis i pampallugueig lluminós  ...