(seguint deomises, zel...)
Tement els camins
aixequem el vol
per cercar al cor de l'aire
l'espai més lleuger,
diàfan i clar
o buscar cristalls a l'albada
amb vareta de fada per endevinar
els misteris de la vida
i el temps que ens ha de durar...
Sigui el que sigui,
curt, mitjà, esquifit, immens o llarg
ha de jugar amb l'elasticitat.
Vull que em dugui a la frontera
entre la llum i la immensitat,
allà on l'infinit ens ha de xuclar.
M'agrada la frontera ...
ResponEliminaT'agafo el torn per cantar a l'amor per la mar en particular, i pel planeta en general. Perquè no hi ha fronteres quan es tracta d'ells. Almenys no n'hi hauria d'haver...
ResponEliminad.