[seguint un poema breu de la Carme R titulat "La sorra del temps" i publicat el dia 17-07-10.]Com puc aturar la sorra del temps?
S'escola entre els dits de la meves mans
i no puc fer-hi res.
A la nit he somiat que el temps
era un gran formatge
i que al despertar-me
només hi havia forats,
forats que hem devorat
sense adonar-nos
forats que són buits
en la memòria.
Com puc aturar la sorra del temps?
Esperem. Ens perdem. Anhelem.
El vell formatge va devorant-se
per dins
a voltes lentament,
sovint, per no dir sempre,
ràpidament.
Preciós, et prenc el relleu!
ResponEliminaGràcies per seguir la meva sorra, és molt bonic!
ResponEliminaGràcies zel per prendre'm el relleu i també per escriure uns bonics versos.
ResponEliminaEi,Carme! No sé si t'has fixat amb la il·lustració...
Quan he escrit el post, he pensat: quina il·lustració hi penjaria la Carme? I buscant pel google imatges he trobat aquesta il·lustració que m'ha recordat a l'estil Rosanas...però igualment m'he quedat amb el dubte: com seria un formatge amb forats dibuixat per la Carme R?