Tot seguint Zel i Carme
Tot són camins i vies,
estrelles dobles i estels senzills
Espais interiors i exteriors es confonen
què som sinó aire? què som sinó aigua,
terra i foc? Caminem, caminem sempre
ànimes bessones en l'espai dels estels
gotes de llet sideral fent la via
planetes i asteroides , desitjos, il·lusions,
esguards ignis i pampallugueig lluminós ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Vaig prendre't el relleu anit, però fins ara no he acabat de plasmar la idea en el poema. Si és que així es poden anomenar aquestes paraules...
ResponEliminaRealment, no em satisfà al 100% :S
d.
Recordes? Vam començar a doll, ens vam embogir col·lectivament pel 10 de juliol, i hem anat a parar a allò infinit i universal...
ResponEliminaSom tan poc, i tant alhora...
No t'amoïnis Deomises amb tantissims poemes creats i escrits no ens podem quedar igualment satisfets amb tots de la mateixa manera...ets un linx poètic!
ResponEliminaSí Zel cada vegada més amunt del cel...potser tornarà a tocar arrelar-se!
Arrelar-se i volar, de tot una mica. M'agrada la teva continuació!
ResponEliminaCamins de cel
camins de Terra
el nostre espai
s'obre i es tanca
el món petit
i l'univers
en sintonia...
Gràcies Carme...! m'agrada el que has escrit tu!
ResponElimina