Que entri la llum

Que entri la llum
i ballin les fulles.
Abrigui el solet
el cau tan bonic.
- No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Cova falaguera.
Una branca menuda
ens faci de casa
on aturar el vol
quan som abatuts,
i una piuladissa
d'ocellets ben tendres
ens porti volant
mentre alcem mirades,
amb un aleteig de parpelles
pel sol que enlluerna,
provant d'arraulir-se
a l'escalf dels teus ulls.

De les branques

No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud.

Ni de les branques que es vinclen

sota el pes de flors i fruits.

Recorda qui ets i quina llengua parles

agafa't a les arrels i embruta't les mans

amb la terra que ens fa viure i sentir

No t'oblidis de l'arbre

del pi de les tres branques

escolta la remor de les fulles

pentinades pels vents d'independència.

No t'oblidis de l'arbre 

i tampoc del bosc , quietud i pau

seran nostres si podem dir en veu alta

el que volem . 

Per sort de tots nosaltres

PER SORT DE TOTS NOSALTRES

No t’oblidis de l’arbre

de l’alta quietud.

Si les arrels asseques,

també t’agostes tu.

No deixis pas de veure

el camp on has nascut.

A terres més llunyanes

mai no seràs ningú.

Mai no defugis la llengua

dels teus pares, perdut

en falsos brills de somnis:

esdevindries mut.