Que entri la llum
i ballin les fulles.
Abrigui el solet
el cau tan bonic.
- No t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Cova falaguera.
Una branca menuda
ens faci de casa
on aturar el vol
quan som abatuts,
i una piuladissa
d'ocellets ben tendres
ens porti volant
mentre alcem mirades,
amb un aleteig de parpelles
pel sol que enlluerna,
provant d'arraulir-se
a l'escalf dels teus ulls.
Preciós, tendre, pastoral... Gràcies, fanalet, per aquest poema dolç.
ResponEliminaM'agrada molt. En llegir-lo el que he sentit m'ha recordat el so del cant alegre d'un ocell menut que des de les branques piula a la vida.
ResponEliminaÉs com un raig de llum que entra directa
Un arbre amb molt de caliu, per aquests dies freds...
ResponElimina