Una llibertat guanyada

No t'oblidis de l'arbre de l'alta quietud;

la nostra identitat és aquest arbre,

aquell des del qual et contemplo.

El de branques fortes,

que creixen fermes buscant la llum;

el de fulles verdes i joves.

Aquell que des de dalt del turó

t'observa i t'acompanya,

mentre fas el camí que t'ha de dur a la llibertat.

L'arbre que coneix els teus avantpassats;

l'arbre que acollirà aquells que t'han de succeir.

No l'oblidis.

I quan assoleixis allò que reclama la teva dignitat;

quan les teves fronteres siguin fetes de braços de la teva gent,

i no sentis que t'envolten cadenes;

puja fins aquí dalt i cobreix-me,

d'una estelada de groc i vermell;

que onegi una llibertat guanyada.